El que em manca de veritat

 

ANNA: Collons, tia, però tu què vols?

NÚRIA: Vull que ell… em valori…

EMMA: Però ja t’ha pegat una vegada, no?

NÚRIA: Sí, només una vegada….

ANNA: I et sembla poc? T’ha trencat la cara, aquest brètol! Ja t’has vist els blaus?

EMMA: I abans? No t’havia pegat mai?

NÚRIA: Abans… cridava… sí, però és perquè té mal geni…

ANNA: I creus que això es pot permetre?

NÚRIA: Ja no em tornarà a pegar. M’ho ha promès… i jo… sense ell em consum… snif… em consumiria.

ANNA: Cony! Agafa confiança en tu mateixa! No tens consciència de com n’estàs, d’aperduada?

NÚRIA: És que… el vull… a més, al començament… el nostre univers va ser tan bonic…

EMMA: Ja. És que  enmig de la bellesa més extrema també s’hi amaguen depredadors.

NÚRIA: Però era tan dolç, tan considerat…

ANNA: Jo és que em desespero!

EMMA: Dona, si no hagués tingut cara humana no hagués pogut depredar.

ANNA: Però tu has vist com t’ha deixat? No et fa girar-t’hi en contra, això?

NÚRIA: …

ANNA: És un fill de puta! Si et torna a tocar el mato!

EMMA: Ell ja coneix la teva debilitat. Treu la teva fortalesa, ara. I no esperis que et valori. Valora’t tu mateixa.

ANNA: És que estàs obcecada! Sembla que t’hagin canviat! No permetré que hi tornis. Som germanes teves, nosaltres. També podem actuar en lloc teu, ara que estàs fugida.

EMMA: Escolta, desa el teu amor, que en tens molt, i més endavant ofereix-lo a qui el faci créixer. No et deixis destruir així.

NÚRIA: Però m’ha promès que no ho tornarà a fer.

EMMA: No li donis ni un…  guspireig d’oportunitat.

ANNA: Cony, tia! Però a tu et manca un bull?

NÚRIA: A mi l’únic que em manca de veritat… és que ell em valori.