En aquest temps malmès
l’àcid del vent
trenca l’ala de la papallona,
arrossega el seu iris al torrent
ofegat de la ranera del riu
i com l’escorbut fa sagnar
les genives sagrades de la terra.
El seu bram pestilent
duu el tint suorós del verí,
la gangrena de la vena dallada,
i corroeix la fragant aigua de plata,
el rosa purpuri del matí.
El corall i l’alga de setí
han tornat esquelet i calavera
i l’aigua bromorosa de crostís
nega el doll incessant de paradís
que un dia a les mans va regalar-se’ns
com penjoll centellejant de cirera.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 