Gitada sobre el llit,
estesa a l’esperança,
el sol dolç i polit
entra a la teva estança.
Tu jeus en la carícia
ombrívola dels plàtans
que mirallegen, suaus,
en els teus pits i natges.
Dona del tors morè
tens l’aroma de platges,
que s’esbrava al setembre
entre pinyons i oratges.
Un home tendre ve
de prop a somiar-te,
tu li allargues la mà
i el deixes confortar-te.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 