Claredat de llum de lluna
a la tarda, entre llençols;
s’omple de miralls i festa
el que desitges i vols.
Estesa a la claror fresca,
cos ofert a tots petons,
el temps et duu a mans plenes
camins frisosos i amors.
Les fulles verdes dels plàtans
entren dins els teus balcons;
un ocell prop de tu vola
i omple l’aire de remors.
Sabates de festeig blanques
reposen en un racó;
noia bella i adormida,
tota tu ets inspiració.
Solitud, gerro de vidre,
no facis niu al seu cor;
la joventut es desplega
a l’Eixample, ple de flors.
