Noia adormida a l’Eixample (Barcelona)

Félix Revello 

 

Claredat de llum de lluna

a la tarda, entre llençols;

s’omple de miralls i festa

el que desitges i vols.

 

Estesa a la claror fresca,

cos ofert a tots petons,

el temps et duu a mans plenes

camins frisosos i amors.

 

Les fulles verdes dels plàtans

entren dins els teus balcons;

un ocell prop de tu vola

i omple l’aire de remors.

 

Sabates de festeig blanques

reposen en un racó;

noia bella i adormida,

tota tu ets inspiració.

 

Solitud, gerro de vidre,

no facis niu al seu cor;

la joventut es desplega

a l’Eixample, ple de flors.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.