Nens a la platja

Joaquim Sorolla

Sorgiu entre terra i aigua

i sou terra i aigua nua,

nens que jugueu a la platja

entre les onades brunes.

Lluu el vostre cos d’escultura

pel reflex que el sol us llega,

xipollegeu a la sorra

sota un cel clar d’arpillera.

Se us enduu, lleu, la marea

i us gronxa l’ona marina,

salabror i cristall d’ambre

joc transparent, sal de vidre.

En el mirall de les aigües

us llisquen els cossos llisos;

sou, en la llum de la tarda,

peixos fràgils i feliços.