Matinada al Front Marítim (Barcelona)

Claude Monet

Un esperit irisat
es fon amb la matinada
quan l’aire ni gosa moure
l’encís que es va desvetllant.

La boira intensa respira
la fluïdesa dels rajos
bressolats en l’aigua antiga
d’un oceà ondulant.

El cel duu amarantins traços
festejant la mar sentida,
rosa ardent, blau que titil·la,
sol que es va descabdellant.

Impressió de carícia,
plaer a trenc de matinada
somnis nocturns que traspassa
el dia que es va enlairant.

L’hàlit del dia

Un esperit setinat acompanya
la matinada, quan l’aire ni gosa
moure la bellesa que es va despertant.
La boira blana respira entre
la fluïdesa dels rajos, bressolats
dins de l’aigua antiga del tendríssim
oceà ondulant. Lluen al cel
amarants traços que omplen de plaer
l’aigua sentida, rosa ardent entre
el blau que titil·la quan l’astre màgic
s’eleva fulgurant. Impressió
d’una dolça carícia que fa somriure
a trenc de matinada, quan els somnis
fugaços traspassa l’hàlit del dia
que joiós es va descabdellant.