Mar de Barcelona

Mar immens de sol lleuger
ara que l’estiu s’escapa,
el nostre cor sempre té
salabror mediterrània.
 
I als plecs de tot despertar
sorra petita i daurada
que acarones lentament
i constant hi fas petjada.
 
Barcelona et venera,
i tu l’estimes i exalces
i li ofereixes, sens pressa,
la teva pau dolça i blava.
 
Mar de delit, realitat,
jo et vinc a veure, a inventar-te,
el temps que et sóc al costat
és plenitud sense màcula.
 
Claror fins a l’horitzó,
fragor de les ones blaves
esquitxades de dolçor
pel sol que, lent, ve a besar-te.
 
Mar immens, ets realitat,
i a la ciutat habitada
bufes vent de llibertat
i ella es fa la teva imatge.