Hivern a l’Ateneu (Barcelona)

Hi ha una tarda tancada

entre els finestrals de clars vidres.

Branques de palmera,

com un brollador circular,

s’escampen pels balcons.

Una llum zenital

cau damunt el pati

de rajoles sensibles

pintades de colors.

D’hora, en el rodar del cel,

girarà cap a elles

primer el vespre tàctil

i a poc a poc la nit.

L’estany tot viu de peixos

i verd fullam aquàtic

s’empassa i reflecteix

tota la llum, com un ull.

I la granota sola,

granelluda i verda

pren el berenar conscienciosa

entre les algues i el llim.

La sala dels llibres

té una llar encesa

flamejant i agraïda

enmig del dia orc

de ventada i plovisca.

La ciutat, al defora,

la vella Barcelona quieta,

es mou viva i activa,

afanyada pel fred.

El llum de cada taula,

d’on som passatgers hostes,

lluu groguenc i molt càlid

i ens il·lumina el rostre

i el transparent de l’ànima.

Cau el rellent d’horabaixa

i una estrella es mou al cel

anunciant la nit de lluna

com el gust d’ametlla blanca.