Goig

Tacte vellutat de la vida,
sabor dolç de magrana encesa,
creixen alts els arbres en eixides
de carrers que d’estrets es festegen.
La remor dels mercats va girant
per les llargues hores del dia,
jo camino la ciutat mormolant
cercant-hi el carrer que em captiva.
Esculpeixo la meva testa al vent
embruixat a cada cantonada,
i com la roba molla al sol lluent
refulgeix el meu goig resplendent
que espurneja per venir a trobar-te.