Miralls d’aigua (Venècia)

Mirall de cel i mar, dolça es mou la teva aigua

salada dels canals, densa de verd i d’alga.

Ciutat clara que el sol daura amb or i voliaina,

allà on la lluna vol brodar aixovar i randa.

El temps, en pous i ponts, i places encantades,

no se’n vol anar mai, i et fa estacions i anyades.

Tenen cura de tu les estrelles fugaces

i els mils lleons alats, dels seus consells oracles.

Vols pujar cap al cel, esglésies i pregàries,

i els sants a qui veneres et fan d’humil escala.

Suau et recorre el vent, feliç de modelar-se

als teus carrers d’encís, als teus palaus de marbre.

I de la boira densa, amb la mar brava i alta,

en fas un misteriós destí rere una màscara.

Però tu mai no m’amagues: jugues a ser trobada,

i el visitant que et sent et guarda al fons de l’ànima,

i en moments despietats, quan l’atura una espasa,

sap la bellesa on és i prest ve a retrobar-te,

per refer-se al teu cor, entre els teus miralls d’aigua,

i extasiar-se, invençut, per batre bèstia i arma.