Cúpules de l’Eixample (Barcelona)

Posted on 8 febrer 2011 | Deixa un comentari

  

Alegria a les teulades

vermelles a més no dir.

Cúpules d’església clara,

catedral al sol moixí.

 

Prop hi voregen les cases

blanques, amb farbalà fi;

guaitant totes les campanes

en un cel morabetí.

 

Joia i blanca pau s’enfilen

per torres i campanars,

i la tarda sense brisa

sent un riure que ve i va.

 

Tocs de blau, temps que s’estira

i que no se’n vol anar.

La ciutat espera el vespre,

temps d’enraonar i somiar.

  

Aquesta entrada s'ha publicat en Poemes de Barcelona, Poemes de la tarda i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.