Ciutat infinita (Barcelona)

En aquest Barcelona hi ha tantíssima festa,

la bellesa humana que corprèn pels carrers.

Els cafès –llums encesos–, punxades d’erotisme,

llibreries, orquestres i petits grups de jazz.

La ciutat on s’enlairen ocells, amb places plenes,

i nois forans que giren amb el seu ros passar.

Carrers plens, nerviosos, parles que en les veus dringuen

i el cel lliure que, enlaire, respira pel fullam.

I jo tot ho repasso, en tots ambients jo miro,

m’assec i improviso, prenc un i altre tallat.

I després, en res resto, alço el vol, continuo,

cerco enllà més riquesa que la ciutat fa a mans.

I així jo la frueixo, Barcelona festejo,

i ella ve i m’acarona amb els llavis amants.

Barcelona, la bella, de tan rica infinita,

restes a les escletxes i als plecs del meu velam.