Ciutat d’Hongria

Doncelleta arreglada
fent goig sota una estrella,
plaça tocada d’arbres,
rellent de lluna al vespre.
 
Petits ocelles et nien
confiats sota les parres,
refilen cants tendríssims
rossinyols dins dels arbres.
 
Potser algú s’ha perdut
sota del teu brancatge.
Ciutat, véns del Danubi
o et banyen altres aigües?
 
Procel·lós i verd perla,
catifa amb reflex d’arbre,
el riu que el sol corona
s’adorm, tapat, fins l’alba.
 
De nit granotes pugen
les parets de les cases:
tu ets vegetal i amfíbia
sota estrelles llunyanes.