Càlida ciutat del sud,
a les places, grans palmeres,
la nit transparent t’acull,
la brisa solemne et bressa.
Llarga renglera de llums,
la lluna per capçalera,
ciutat on l’amor treu fum
i la dolçor fon les pedres.
El mar, com mirall nocturn,
atrau somnis i senderes
i la nit espessa, al lluny,
és brunyida per estrelles.
Ciutat de vells campanars,
història endinsada en segles,
canten els teus carrers clars
pels fondos solcs del teu ésser.
Sentir-te és esdevenir,
ciutat que aculls gent de sempre,
ets doll que flueix sens fi,
ciutat del sud, sol que regna.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 