Dissabte de blues

Sol que rega, sal de terra

cova antiga, teia encesa.

Flama de foc i de brasa

cristall de roca que esclata.

S’expandeix el teu vibràtil

broll salobre i aromàtic.

Veu de pluja, gota d’aire,

lleu bombolla, licor d’arbre.

Recerca’m pels meus racons

foc de brasa, fins al fons.

Fes-me aigua corrent, encén-me,

devessall, terra calenta.

Porta’m llàgrima roent,

obre estrelles a la pell.

Irromp enllà els meus topants,

crea el meu estiu radiant.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.