Bevedora a Ciutat Vella (Barcelona)

Henri de Toulouse-Lautrec

 Ésser estrany davallant les tenebres,

dona desfent la sendera floral,

l’impacte al bar on vi més vi engoleixes

em desafia amb un embat brutal.

El teu posat que desdenya la vida,

l’esguard pesant amb el llavi que es guerxa

obren en mi una fonda ferida,

un esvoranc que sospeso amb cautela:

també existeix el món que tu ens mostres,

aquest que va desballestant frontisses,

món tortuós fet de sutge i de ronya

en què es davalla fins la bogeria.

I tinc temor de la imatge ominosa

del vi que beus de l’ampolla temible

i em fa feredat tomballar en la roda

presa com tu pel dogal que emmetzina.

I a poc a poc giro l’esguard, l’espatlla

i et deixo aquí, esqueixada, atuïda:

jo no sóc l’àngel que pot aturar el perdre’t,

ni cloure el buit, ni guarir el teu abisme.